Acabats als cinquanta
Àlbum: Ultramort
La vida és un fàstic, hem vingut a aquest món a patir
I no hi ha ningú que ho pugui canviar
La vida m’ha tractat molt injustament
Vaig ser a presó tancat pels republicans
Prim com un secall se’m van podrir les dents
Lluny de la família, lluny en un infern
Li vaig fotre al mam per fàstic
Vaig escapar una nit amb un bon company
Vaig travessar el riu Ebre amb els nacionals
Entre mil estralls vam vèncer els resistents
Vam sotmetre els catalans al bon govern
Li vaig fotre al mam per fàstic
Ja no sé perquè, ja no sé per qui haig de ser
Tot em sembla una infàmia
Ja no sé perquè, ja no sé per qui haig de fer
el poder tot ell és una màfia
Els valors són una farsa, no hi ha llum per l’esperança
Jo tan sols demano una vida en calma
Jo, en canvi, he viscut a l’altre costat
pencant en una impremta al mig del Raval
Van afusellar el meu fill fet presoner
La tuberculosi em va matar un hivern
No mereixo tan de càstig
Ja no sé perquè…
La història ens ha tractat molt injustament
Tan sols som peces dins d’un gran joc d’escacs
Tan se val la causa, Déu o el capital,
perquè si ets al mig vas al forat igual
Li hem fotut al mam per fàstic
Ja no sé perquè…
© Joan Cavaller 2017. Album: Ultramort.[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][/vc_column][/vc_row]