Un matí de primavera
Àlbum: Ultramort
Més d’un cop al vespre quan he treballat
sense haver caigut en què ja era tan tard
t’he trobat al llit tot dormint com un nen
Bé doncs, m’he estirat per jugar al teu costat
fer-te pessigolles, parlar-te molt baix
explicar-te un conte de llops d’ulls vermells
I llavors somrius dius que tens molta por
No pateixis sóc un heroi ben plantat
Obres mig un ull, nena, saps que t’estimo
Tot ho deixaré per lluitar i salvar-te
No hi haurà cap bèstia que em faci enrere
No sabria sense tu on raure, on viure
Puc imaginar-me tresors, mils joies
Una llarga vida amb salut de ferro
Reconeixement, la glòria, l’excel·lència
Sense tu no-res té valor per mi
Volen els ocells, lluny veig les muntanyes
El cel blau és net, no hi ha pas cap núvol
Res no té valor, res no sense tu
Mil anys, més de mil anys, romandré esperant pacient
Els somnis no envelleixen
Mil anys, més de mil anys, tornaré amb el sol naixent
Els nostres cors s’uneixen
Mil cops, més de mil cops, moriré per néixer amb tu
i ser-hi junts
No importa el temps, no importa els cops que giri el món
sé ben del cert que hi ha un sentit
No sóc un monstre que ho sotmet tot a raó
veig i comprenc el meu destí
Més d’un cop al vespre quan he somiat
sense haver caigut en què ja era tan tard
sempre que tu vulguis seré al teu costat
© Joan Cavaller 2017. Album: Ultramort.[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][/vc_column][/vc_row]