Els primers compassos d’aquesta cançó se’m van acudir al llarg de l’any 2010. Les primeres mostres d’àudio de la melodia de la veu són del dia 21 d’agost. Escriure aquesta cançó em va resultar molt complicat perquè, com en tantes altres, buscava la combinació de dues frases però, en aquest cas, només n’hi havia una. Tampoc no tenia molt clar a què dedicar la lletra. Durant molt de temps es va dir Un gos perquè jo sabia que, d’alguna manera, havia de parlar sobre el gos que sentia des de casa meva i podia veure a través de la finestra del meu estudi. El 22 d’agost de 2010 vaig gravar la frase “Prop de casa hi ha un gos que borda incansable, té la veu molt ronca, no sembla un gos, sembla una foca”. El fet que en aquesta frase apareguin notes addicionals amb l’expressió “no sembla un gos” demostra que en aquell moment no tenia encara la melodia definitiva.
Al març de 2011 vaig escriure una lletra provisional sobre una melodia que en la primera part seria definitiva però que en la segona acabaria esvaint-se.
Al setembre de 2011 vaig ser capaç d’avançar una primera versió amb una instrumentació molt pobra sobre aquella versió anterior. Encara no havia descobert les capacitats expressives del Guitar Rig i Electri6ty, malgrat que els havia comprat els dies 29 de juny i 28 d’octubre de 2010, respectivament. No hi havia els solos central ni final. La cançó es basava en la combinació de veu i piano amb l’acompanyament de bateria i baix. En aquell moment encara no havia escrit la melodia a partir de “Surt de casa, surt del temple…”, i la cançó es moria sense energia en una proposta molt fluixa.
El 2 de febrer de 2012 tenia aquesta lletra sobre la versió de la melodia encara provisional:
 |
 |
Durant molts mesos vaig estar intentant resoldre la melodia però no hi havia manera. El dia 11 de juliol de 2012, a un quart de nou del vespre, per fi vaig aconseguir definir una primera aproximació:
El dia 31 de juliol de 2012 vaig gravar una versió amb aquesta lletra:
Prop de casa hi ha un gos que borda incansable
Té la veu molt ronca, sembla una foca
El seu so es repeteix tot estavellant-se
contra la muntanya i llavors rebrota (sic)
Amb el temps he cregut que allò és un missatge
com la veu d’algun monstre, un ésser màgic
M’adverteix contra el mal, potser algun desastre
Mai no hem d’oblidar que aquest món és tràgic
Durant els dies posteriors acabaria per tancar la melodia. Als mesos d’abril i maig de 2013 vaig escriure la lletra de la cançó però només de la primera part abans del solo de guitarra:
 |
 |
 |
El dies 3 i 9 de novembre de 2013 vaig gravar diferents frases amb una lletra semblant a l’actual però una mica diferent:
M’has donat el que sóc, estic amb tu en deute.
No demano més, no ho podria entendre.
He lluitat admetent nit i dia el repte,
convençut que amb temps tu i jo ens trobaríem
He intentat desxifrar la veu de l’oracle
formulant preguntes, cercant respostes
Vius ocult en un món de somni i miracles
m’he perdut en un mar a la deriva
És així com vols caminar? al marge de tothom? sense cap contacte?
Raus ocult en l’anonimat, sembla que tens por, que vols amagar-te
Surt de casa, surt del temple, surt del lloc on al marge hi visquis
Sé que escoltes, ens segueixes, som aquí, a l’aguait per tu
Digue’m què vols? Què hem de fer per satisfer?
què hem de fer per ser dignes del teu pensament?
Digue’m què vols? Què hem de fer per compartir?
com podem parlar? com podem reixir / excel·lir?
Encara no havia escrit la lletra de la continuació. No recordo quan ho vaig fer però en algun moment tenia aquesta versió:
El dia 10 de juny de 2014 vaig gravar una versió més propera a l’actual:
M’has donat el que sóc, estic amb tu en deute.
No demano més, no ho podria entendre.
He lluitat admetent nit i dia el repte,
convençut que amb temps tu i jo ens trobaríem
He intentat desxifrar la veu de l’oracle
formulant preguntes, cercant respostes
Vius ocult en un món de somni i miracles
m’he perdut en un mar a la deriva
És així com vols caminar? al marge de tothom? sense cap contacte?
Raus ocult en l’anonimat, sembla que tens por, que vols amagar-te
Surt de casa, surt del temple, surt del lloc on al marge hi visquis
Sé que escoltes, ens segueixes, som aquí, a l’aguait per tu
Digue’m què vols? Què hem de fer per satisfer?
què hem de fer per ser dignes del teu pensament?
Digue’m què vols? Què hem de fer per compartir?
com podem parlar? com podem excel·lir?
A continuació venia una versió del solo que trobem al final en la versió actual. I després d’aquesta versió començava la segona part de la cançó, però com que no en tenia la lletra llavors vaig repetir la lletra de la primera part (“M’has donat el que sóc…”).
El dia 24 de juny de 2014 ja havia arribat a la concepció de la cançó en la seva versió final. Entre les dues melodies vocals vaig escriure el solo de guitarra pràcticament definitiu amb excepció d’algunes notes finals que aniria polint més endavant. Encara, però, no tenia la lletra de la part segona.
En aquesta versió continuava apareixent el problema del compàs en la frase “sé que escoltes, ens segueixes, som aquí a l’aguait per tu”. La cançó està escrita en 4/4. “Sé que escoltes, ens segueixes” està escrita en 4/4 però només aquesta frase: “som aquí a l’aguait per tu” ha canviat a 3/4. Aquest fet m’ha comportat sempre molts maldecaps. He intentat allargar la frase infinitat de vegades per a respectar el 4/4 general de tota la cançó però mai no me n’he sortit. En la gravació del 24 de juny de 2014, en la frase “som aquí a l’aguait per tu” fins i tot hi havia un silenci en el quart temps entre les paraules “…guait per…” del tercer temps i la paraula “…tu” del primer temps del compàs següent. Finalment vaig decidir deixar aquest 3/4 invasor perquè, malgrat la irregularitat, aporta un tensió imprevista que es resol en el compàs següent. Podria haver solucionat el problema repetint dues vegades les notes de l’expressió “a l’aguait” i modificant la frase. Però si hagués fet tal cosa llavors hauria forçat la cançó tal com s’havia presentat davant meu.
En aquesta versió del 24 de juny de 2014 el solo final ja estava escrit definitivament tal com es pot sentir en la versió final amb excepció d’alguns ornaments que, en la versió que conservo del 23 d’octubre del mateix any, ja estaven del tot definits. No passava el mateix amb la lletra de la segona part que encara repetia el text del segon paràgraf (“He intentat desxifrar la veu de l’oracle…”).
Per a tancar definitivament la lletra de la cançó, al llarg del gener de 2017 vaig recuperar la frase que conservava de temps enrere però la vaig modificar: “Prop de casa hi ha un gos que borda incansable. Té la veu molt dura, la veu molt ronca” i vaig escriure les paraules finals: “Parla el gos, parla el gat, parla qualsevol planta. I tu en canvi dorms ignorant la vida”. Dies més tard vaig substituir-les per la versió final: “Parla el gos, parlen tots els cors i les plantes, però en canvi tu fuges, et margines.”
La composició d’aquesta cançó ha resultat especialment difícil. Suposo que aquesta extrema dificultat es correspon amb el missatge el text. Si la música preexisteix i els artistes ens limitem a transportar-la per a mostrar-la a la gent, llavors aquesta cançó havia de resultar particularment complexa perquè tot just expressa que la comunicació entre ésser i humanitat no es produeix de manera oberta.
