Per a compondre la música d’aquesta cançó vaig tenir molts problemes per causa de la mètrica. Sempre que escric una cançó, i sempre ho faig cantant, no em preocupo de la seva estructura i molt menys de la tonalitat, els acords o altres qüestions. Només penso en què m’agradi. Després, quan intento tocar-la amb el piano i transcriure-la a un pentagrama i al seqüenciador, em trobo amb problemes. En aquest cas, el problema fonamental que vaig haver de solucionar va ser el fet que moltes frases ocupaven quatre compassos però moltes altres resultaven irregulars. A més, la cançó està escrita en un compàs de 6/8, amb la qual cosa em costava més identificar aquelles irregularitats. Entre les frases primera i segona hi ha un silenci de tres temps. Tenia doncs una primera frase de 4 compassos en 6/8 (Un sol camí…som diferents), un silenci de tres temps, una segona frase de 4 compassos en 6/8 (Ens estimem…i en tot temps) i un nou silenci de tres temps. Antigament, aquesta circumstància no m’hauria amoïnat gens però amb el temps m’he tornat més exigent, ara intento sempre que totes les cançons s’estructurin en grups de 4 compassos. Aquells silencis de 3 temps m’emprenyaven però no hi havia manera d’evitar-los. Comentant-ho amb la Clara i el Miquel quan vam estar assajant a casa dia 18 de desembre, aquest em va dir que no tenia importància. Hi ha moltes cançons irregulars i, tot just, aquestes irregularitats, si no són massa estranyes, constitueixen un element interessant.
Durant molt dies vaig estar donant-me cops de cap amb la frase
Add a Comment