Per escriure la lletra d’aquesta cançó em vaig proposar traslladar dues idees. Per una banda, Lennon va ser un geni que va contribuir a transformar la història de la música. Per una altra, era un personatge àcid, agre. Quan va trencar els Beatles, i llevat d’alguna cançó interessant, va perdre la lucidesa que havia demostrat abans.
En certa ocasió, un amic em va dir que no tenia cap vocació definida i que vivia sense un objectiu específic, vivia perquè havia de viure. Aquest comentari em va sobtar molt i vaig voler aprofitar-lo per assenyalar el gran valor de personatges com John Lennon, sense els quals, molta gent viuria una vida avorrida. La primera melodia de la cançó la dedico a mostrar la meva admiració per aquest músic. Quan escric “Sembla com si el món romangués tot mut” estic afirmant que, després de Lennon, la música occidental no ha aportat grans innovacions. Ja sé que és una exageració però es tracta d’una manera d’expressar-ne la meva admiració. Quan dic “Tu sabies trobar el sentit, aportar emocions al món”, pensava en aquell amic sense objectius a la vida davant del qual, llavors, els poetes adquireixen una gran responsabilitat.
Durant molt de temps, la cançó no es va dir Lennon sinó John, i més tard Una nota, un punt, un acord. Però a finals del 2017 vaig decidir canviar-ne el títol. John no m’agradava i la segona versió se’m feia massa llarga. Lennon és més curt i concís i, a més, expressa clarament la motivació del tema.
També durant molt de temps, la frase “Arribant al fons, fent vibrar la pell” deia “Arribant al fons, fent vibrar la gent”. M’agrada més pell tot i que es pronuncia oberta i llavors no rima amb present, l’última síl·laba de la qual s’accentua tancada. Realment, escriure en vers resulta molt difícil. Vaig pensar que la diferència d’accent obert i tancat aquí no era rellevant i que, en canvi, dient que vibra la pell, i no pas la gent, s’entenia millor l’emoció que transmetia aquell músic. A finals del 2017 vaig canviar una paraula per l’altra.
La segona melodia de la cançó l’he volgut dedicar a la segona idea que volia transmetre: Lennon era un personatge àcid, agre i que, després dels Beatles, no va reeixir gaire. És per aquesta raó que he escrit “I malgrat que vas caure en un gran cinisme, en un pou ben fosc, ben gris…”. Quan sento la seva veu en cançons com ara Lucy in the Sky with Diamonds o Don’t Let Me Down, entre moltes altres, no puc evitar evocar aquella imatge àcida, antipàtica. “I malgrat vas voler estar sol” va referència al fet que Lennon va trencar els Beatles.
Posant en una balança els dos sentiments que em provoca la seva persona penso que finalment pesa més la seva condició de músic genial: “T’estimem, pensem sempre en tu”. A més, Lennon va tenir la valentia de criticar els crims dels Estats Units i, encara més enllà, va saber entendre que en aquesta vida allò realment important no són els diners, o Déu, o la fama, o el poder. Allò realment important en aquesta vida és l’amor. I només per aquesta raó, crec que val la pena recordar la seva persona.