Pas ningú
Àlbum: Ultramort
Sóc a la cabana dalt hi ha la lluna
Assegut al porxo, observant els núvols
Observant el cel
Miro i veig que el temps es fon
Ben conscient, res em confon
Tot és quiet, tot és mut
Mai no he estat objecte de la fortuna
Sé del cert encara no faig catúfols
Ni tinc cap recel
Tant se val amants, amics,
pares, fills, ser fort, ser ric
Tot és fred, solitud
Quan les forces sucumbeixen
I ets pendent que el temps s’aturi
Descobreixes que ets tot sol,
Sol vas néixer, sol t’adorms
Els teus ulls ja no fingeixen
Entra el metge, un mal auguri,
T’entristeixen els condols,
(Fa) temps vas créixer, ara ets carn de forn
No som ningú, no som res, sols som ombres
I ens perverteix la misèria
Som la por a la solitud
Ha arribat la fi, just mirem enrere
El que hem fet no és nostre, no és pas de ningú
Cau l’oblit a sobre, el nostre nom és fum
Fa molt temps vaig creure en la pau comuna
Els amics per sempre, un amor sens dubtes
a qui ser fidel
He viscut ja molt, sóc vell
No em veureu fer el passerell
Crec en res, pas ningú
Quin sentit té el món, quin sentit ningú
© Joan Cavaller 2017. Album: Ultramort.[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][/vc_column][/vc_row]