El procés de producció d’aquesta cançó va començar, com en totes les altres, per mitjà de la gravació de la idea inicial. No recordo el dia en què se’m va acudir la melodia de l’estrofa o de la tornada. Tinc el costum d’escriure la lletra de les cançons en una llibreta i apuntar-ne la data de redacció. En aquest cas, vaig començar-la el dia 15 d’abril de 2014. Per tant, la música deuria estar escrita alguns dies abans però no pas molts perquè recordo que la frase “som just al mes d’abril” se’m va acudir pensant, precisament, que ens trobàvem en aquell mes de primavera. El títol de la cançó procedeix igualment d’aquesta observació. Per una altra banda, mirant a l’ordinador veig que les frases de tota la cançó, en aquella formulació inicial, fins i tot la lletra i tota la instrumentació (en una forma molt semblant a la versió definitiva), ja estaven gravades al Cubase el dia 26 d’abril de 2014.
Fins a l’entrada en escena del Marcel Sabater, aquella cançó va quedar morta a l’ordinador. En un principi no estava segur d’incloure-la a l’àlbum perquè resulta excessivament simple, tant en la música com en la lletra. Gràcies al seu treball, el Marcel em va fer canviar d’opinió.
Des del mes de novembre del 2017, el Marcel i jo havíem estat treballant en la producció d’altres temes (Fot-li, Lennon i Acabats als cinquanta). Després d’haver superat problemes importants, sobretot de tipus informàtic, i haver après a treballar un amb l’altre, finalment vàrem descobrir que, donat el tipus de música que jo escric (sobretot pel que fa als solos de guitarra), el problema més important a superar en el conjunt de l’edició de l’àlbum era la participació d’un guitarrista. Els meus intents per incorporar el Martí no havien fructificat encara. La seva primera aportació no seria fins al dia 24 d’octubre de 2018, quan va gravar uns crits horrorosos addicionals i va fer proves amb la guitarra. Entretant, a Fot-li havíem aconseguit la participació del David García, un guitarrista professional, que va fer un treball molt bo. Tanmateix, a més de ser molt car, jo necessitava comptar amb algú de confiança a qui poder demanar coses sense tenir el taxímetre engegat. Per aquesta raó, el 18 d’abril de 2018 vaig trucar el meu nebot, fill de la germana mitjana de la meva dona, que havia publicat un àlbum amb un grup anomenat L’artista convidat, avui ja desaparegut. Jo l’havia sentit tocar en directe i ho feia prou bé. Després de sentir les meves cançons, l’Albert ràpidament va accedir a col·laborar-hi. Durant les setmanes següents, al meu estudi, va tocar els solos amb la guitarra elèctrica a A la deriva, Pas ningú i Acabats als cinquanta. Jo estava encantat. Finalment, el dia 12 de juny de 2018 vam quedar a l’estudi del Marcel a Barcelona, on l’Albert va gravar les guitarres acústiques de La noia de la botiga de fruites i Un matí de primavera.
El dia 26 de juny, la Clara Wasserman va venir al meu estudi per gravar la seva veu. La Clara i jo som veïns a Vilassar de Dalt. Un dia, caminant pel carrer, vaig sentir la veu d’una noia cantar des d’alguna casa. Feia poc que hi vivíem i no sabia d’on podia venir aquella veu tan bonica. Al cap d’una setmana vaig creuar-me amb una noia i li vaig preguntar si era ella qui cantava, però no. Qui sí cantava era la seva germana. Un temps més tard, per fi, la vaig conèixer.
El mateix dia 26 de juny, el Marcel també va gravar la seva part i jo vaig cantar sencera una altre cop tota la cançó per a substituir el que havia fet el 2014. Fins al moment, totes les veus les havia fet jo. De sobte, en escoltar la combinació dels tres timbres de veus diferents, ens vam quedar meravellats. A més, com sempre, vam riure molt. Resulta increïble escoltar la capacitat del Marcel de cantar amb veu aguda. En ocasions no sabíem si el que sentíem era ell, forçant cap amunt, o la Clara. Tot i que Un matí de primavera és una cançó extremadament simple, els cors em resulten molt agradables.
La sessió del dia 26 de juny no va donar per més i vam acordar trobar-nos al setembre. Jo marxava el juliol de vacances i el Marcel a l’agost. El dia 4 de setembre vam tornar a coincidir. El Marcel va dir que, després d’haver gravat, havia arribat el moment de passar a la fase següent, la mescla. En aquell moment, però, vam descobrir un nou entrebanc al nostre treball. Resulta que un dels micròfons amb què havia gravat el meu nebot, l’Albert, feia més soroll del compte, i la seva guitarra se sentia molt bruta. El desànim es va apoderar de nosaltres. Jo ja estava molt nerviós perquè veia que no avançàvem prou ràpid. Per aquesta raó, vam optar per programar una guitarra acústica. No és la solució que desitjàvem però jo no volia perdre més temps.
El dia 19 de setembre vam estar treballant amb la guitarra acústica però aquella sessió va ser un desastre. Jo em sentia profundament desanimat. Durant la setmana següent vaig aconseguir dominar el programa Ilya Efimov i vaig programar la guitarra acústica tal com se sent en la versió final. El baix i els plats també eren programats. Jo havia gravat el piano anteriorment, abans de l’estiu. Finalment, el dia 3 d’octubre, el Marcel va donar forma a la mescla definitiva. Jo volia publicar-la immediatament però em va insistir que esperés uns dies per sentir-la en altres ambients.
El 17 d’octubre de 2018 el Marcel va fer-hi uns últims retocs en els cors de la tornada. També vam retocar el “dubi dubi du” final perquè no se sentia gaire. Amb un fade out més llarg li vam donar més presència. Després vaig insistir a gravar un altre cop la frase final “…els somnis són a l’abast” perquè no se sentia prou bé la distinció entre les consonants m i n de la paraula somnis. Déu meu! Quin patir! En una cançó conflueixen milers de detallets i no pots estar segur de tenir la versió final perfecta. Quan vam acordar que ja teníem tot en ordre, vam sentir la cançó amb auriculars i al meu cotxe. Nous retocs amb l’equalització. Finalment, la vam donar per tancada. Ara sí, ja podria publicar-la.
Tanmateix, encara vaig introduir un petit canvi que el Marcel desconeix. L’última nota del xiulet al començament de la cançó no m’agradava. Se sentia massa llisa, sense vibració. També vaig estar temptat de retocar altres elements però vaig optar per deixar-la com estava. Ja no em sentia amb forces per introduir cap més rectificació. El dia 21 d’octubre la vaig enviar a iMusician perquè la publiquessin en les diferents plataformes de descàrrega.
Add a Comment