Llummare > Àlbum Ultramort > Un matí de primavera > Redacció de la lletra
Vaig escriure la lletra de la cançó Un matí de primavera entre els dies 15 i 25 d’abril de 2014. Volia copiar l’estil de les lletres dels Beatles i, en general, de tants músics dels anys 60 i 70 que cantaven a la pau i l’amor. Com ja he dit, volia aportar aire fresc per contrarestar l’ambient trist i sinistre de cançons com ara Ultramort i Acabats als cinquanta.
“Surt, vine, anem-hi junts” és una adaptació del “Come together” dels Beatles. “Sento l’amor al voltant” és una frase molt clàssica. Els anglesos en diuen “Love is in the air”. La lletra dels paràgrafs segons i tercer de l’estrofa (“Cap meta no te fí…” i “No et sentis sol(a) amb…”) és una adaptació del “With a Little Help from My Friends” dels Beatles.
La idea per a escriure la frase “No tinc secrets per tu, sóc transparent” la vaig retenir al cap durant molts anys. Quan treballava al Museu d’Art Contemporani de Barcelona el gerent va presentar-me una nova companya i li va dir que no patís perquè jo era transparent. Em vaig quedar parat. En aquella situació em vaig sentir indefens i vulnerable. Després, altra gent m’ho ha repetit amb paraules semblants. La meva dona diu que no sé mentir i que, quan ho intento, se m’inflen els forats del nas. A casa molt sovint se’n riuen, fins i tot em diuen Sheldon, el personatge de Big Band Theory, tant per la meva suposada transparència com per les moltes manies que diuen que tinc. En realitat, ni sóc tan transparent ni tinc tantes manies, però una cosa és certa: els divendres sempre sopo pizza amb cervesa, no suporto les discussions, el meu ganivet de la carn no el pot fer servir ningú més que jo, em treu de polleguera quan algú no respecta les cues (a la parada del bus a la Plaça de Catalunya a Barcelona és horrible) i ningú no pot seure en el meu racó del sofà. Sí que sé mentir, amb els anys n’he après. De fet, moltes vegades jugo a enganyar els altres inventant-me històries més o menys increïbles. De tant en tant, algú pica. És divertidíssim. Fa temps, una persona es va creure que jo recordava el moment del meu naixement. Quin riure. Com pot ser tan ingènua?
Tornant a la lletra de la cançó, en un principi la frase “Sento em crema el cor, em crea l’ànima, sóc lliure” deia “Sóc lliure, em bull el cor, sóc l’aire, em bull tot l’ànim”. No m’agradava i tampoc no m’agradava que repetís la melodia de forma idèntica a la primera frase: “Tinc ales, puc…”. Per aquesta raó, vaig modificar la melodia de la segona frase fent que al primer temps hi haguessin dues corxeres (i, per tant, dues síl·labes: “Sento”) en comptes d’una negra (i, per tant, una síl·laba: “Sóc”).
La frase “em crema l’ànima” prové d’Abba. A Mamma Mia la lletra diu “There’s a fire within my soul”. Tot i haver-la agafat d’Abba, estic convençut que aquesta idea podrà trobar-se en poemes antics perquè el sentiment de la cremor del cor provocat per l’amor deu haver inspirat molts poetes. Sempre m’ha agradat aquesta cançó però per què l’Agnetha està tan seriosa al videoclip? Sembla trista.