Aquesta cançó va néixer per ocupar, conjuntament amb Fot-li, l’espai buit que havia deixat Indignació, cançó que vaig traslladar a un àlbum diferent, Canal obert, i que, finalment, formaria part d’un àlbum Ultramort amb 20 o més cançons. Vaig pensar d’escriure una cançó breu i romàntica per a contrarestar l’efecte provocat per cançons fosques com Ultramort, Pas ningú i Acabats als cinquanta. Atès que Fot-li i Pas ningú estaven escrites per guitarra, vaig pensar que Un segon d’eternitat ho seria per a piano.
La cançó va venir el dia 11 d’abril de 2013 al vespre. Estava estudiant piano i, com sempre, entre escales, arpegis i cançons clàssiques, vaig improvisar alguna cosa. No entenc com funciona però el fenomen és automàtic. Molt sovint, quan practico escales i arpegis, començo a somiar i en aquest procés d’abstracció em trasllado a la dimensió on viuen les cançons.
En fi, quan vaig capturar la música de la cançó, la vaig enregistrar al meu telèfon per treballar-hi posteriorment. La setmana del 6 de maig vaig començar a desenvolupar-la. El dia 12 de maig, diumenge al vespre, la vaig acabar d’escriure. La lletra la vaig escriure entre els dies 21 i 22 de maig de 2013.
